Aepycerotini
Lis Aepycerotini soun d'antilopo de pichoto taio emé un soulet gènre : Aepyceros, e un souleto espèci.
Lou mascle,soucamen, pourto de bano.
Vivon dins de mitan dubert : li savano d'Africo de l'est e dóu miejour.
Impala
| Latin |
Noum de referènci |
| Aepyceros melampus |
Impala boundejant |
Oreotragini
Lis Oreotragini soun de Bovidae de pichoto taio emé un soulet gènre : Oreotragus, e uno souleto espèci.
Lou poun de toco-toco emé lou sòu es lou tito de la bato.
Vivon dins li ro d'Africo de l'est e dóu miejour.
Sauto-roco
| Latin |
Noum de referènci |
| Oreotragus oreotragus |
Sauto-roco lèri |
Reduncini
Li Reduncini soun coumpausa de 3 gènre e 9 espèci.
Vivon dins li plalun, li plano que se podon ennega o li mitan pluvinous d'Africo.
Cobe
| Latin |
Noum de referènci |
| Kobus ellipsiprymnus |
Cobe de la miejo-luno |
| Kobus leche |
Cobe lechoui |
Rèibouque
| Latin |
Noum de referènci |
| Pelea capreolus |
Rèibouque di bano-drecho |
Alcelaphini
Lis Alcelaphini soun coumpausa de 4 gènre e 10 espèci de gràndi antilopo.
An lou cran alounga. Mascle e femello banejon.
Vivon dins li savano, en grand troupèu (se l'espèci es pas estado proun decimado).
Gnou
| Latin |
Noum de referènci |
| Connochaetes taurinus |
Gnou à co-negro |
| Connochaetes gnou |
Gnou de la co-blanco |
Damalisque
| Latin |
Noum de referènci |
| Damaliscus pygargus |
Damalisque dóu front-blanc |
Alcelafe
| Latin |
Noum de referènci |
| Alcelaphus buselaphus |
Alcelafe tèsto-longo |
Hippotragini
Lis Hippotragini soun coumpausa de 3 gènre e 7 espèci de gràndi antilopo.
lis ipoutrague an lou pèu de l'esquino que semblo à aquéu dóu cavau. Mascle e femello an de bano forço longo.
Vivon dins li savano, li semi-desert e pèr d'ùni li desert. Soun li Bovidae li mai asata à aquéu mitan secarous.
Ipoutrague
| Latin |
Noum de referènci |
| Hippotragus niger |
Ipoutrague negre |
Ouris
| Latin |
Noum de referènci |
| Oryx gazella |
Ouris gris |
| Oryx dammah |
Ouris dóu pies-rous |
Caprini
Li Caprini soun uno grando tribu coumpausado de 11 gènre e 40 espèci de cabro, móutoun e chamous.
Li cabro e li chamous soun asata i mitan roucassous. Li móutoun amon miès li plano e lis ancoulo vesino
Li proumié manjon pulèu de fueio, li segound de l'erbo.
Bouquetin
| Latin |
Noum de referènci |
| Capra ibex |
Bouquetin banaru |
| Capra nubiana |
Bouquetin barbu |
Moufloun
| Latin |
Noum de referènci |
| Ovis gmelini |
Moufloun recapi |
Moufloun recapi
Boselaphini
Lis Boselaphini soun coumpausa de 2 gènre e 2 espèci.
Vivon soucamen en Asìo, pulèu dins li fourèst seco.
Espèci
Nilgò
| Latin |
Noum de referènci |
| Boselaphus tragocamelus |
Nilgò indian |
Tragelaphini
Lis Tragelaphini soun coumpausa de 5 gènre e 13 espèci de taio mejano à grando.
An de lòngui pato e de bano toursadado. Souvènti-fes, lou pelage presento de bendo verticalo blanco.
Vivon soucamen en Africo. Amon bèn li mitan ounte podon s'escoundre entre li bouissoun.
Espèci
Grando-antilopo
| Latin |
Noum de referènci |
| Taurotragus oryx |
Grando-antilopo dóu Cap |
Espèci
Koudou
| Latin |
Noum de referènci |
| Tragelaphus strepsiceros |
Koudou grand |
Espèci
Niala
| Latin |
Noum de referènci |
| Nyala angasii |
Niala rega |
Bovini
Li Bovini soun uno tribu coumpausado de 5 gènre e 9 espèci de grando taio e balès.
Li pato soun pulèu courto, lou còu larg e li bano conico.
Li mascle soun toujour mai gaiard que li femello.
An besoun de prado emé d'erbo auto e dequé béure à sadoulado.
Vivon (à l'estat sóuvage) en Éurasìo, en Africo e en Americo de l'ubac.
Bufle-d'aigo
| Latin |
Noum de referènci |
| Bubalus bubalus |
Bufle-d'aigo gris |
Bufle
| Latin |
Noum de referènci |
| Syncerus caffer |
Bufle negre |
terro-nostro.fr : site en prouvençau sus la naturo en Prouvènço e aiours
© Terro Nostro 2025
